Passa al contingut principal

EL SINTAGMA NOMINAL




EL SINTAGMA NOMINAL

Una oració està formada per un SINTAGMA NOMINAL (SN) i un SINTAGMA VERBAL (SV): 

  1. La casa és molt bonica
  2. La casa groga és molt bonica
  3. La primera casa de groc és molt bonica
  4. La casa que és de color groc és molt bonica

-El Sintagma nominal normalment està format per: Determinant+ Nucli (nom)+ Complement del nom (pot ser un Adjectiu/ Sintagma preposicional/ Oració adjectiva amb "que")

REPASSEM:
Què és "la"? Determinant
Què és "casa"? NUCLI del Sintagma nominal (NOM)
Què és "groga"? CN (Complement del nom): ADJECTIU
Què és "primera"? Determinant numeral ordinal
Què és de "groc"? CN (Complement del nom): SINTAGMA PREPOSICIONAL
Què és que és "de color groc"? CN (Complement del nom): Oració adjectiva amb "que".
Què és "molt bonica"? CV (Complement del verb). NUCLI del Sintagma verbal: VERB (és)

Atenció: La i primera tenen la mateixa categoria gramatical i de quin tipus són cadascun ? Anem a practicar-ho!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

No s'accepten webs d'apostes ni altres tipus de pàgines de contingut per a adults.

Entrades populars d'aquest blog

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME   El Romanticisme neix a finals del segle XVIII entre Alemanya i Gran Bretanya, donant lloc a la Renaixença a Catalunya, el 1833 (segle XIX). És una reacció de la il·lustració. El Romanticisme té a veure i acull la religió, la cultura, els sentiments (sentimentalisme), l'originalitat, la llibertat personal i la subjectivitat. L'objectivisme de la il·lustració queda enrere. El Romanticisme neix a Alemanya i s'extèn per països i nacions d'arreu d'Europa. Al segle XIX hi ha quadres que il·lustren conflictes bèl·lics medievals. A la Renaixença apareixeran diaris i revistes, editorials, es reinstauraran els Jocs Florals fent aparèixer nous autors com Bonaventura Carles Aribau ("La Pàtria"), Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. El nacional-isme català fou cultural. L'inspiració  no havia de tenir límits. Es defensava la personalitat de cada cultura. Aribau proposa una mirada nova i reivindicativa de Catal...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LITERATURA DEL SEGLE XV (Part 3)

 LITERATURA DEL SEGLE XV (TIRANT LO BLANCH) Tirant Lo Blanch es publica l'any 1490 a València. Entre la mort de Joanot Martorell i la publicació de l'obra hi ha 25 anys de diferència; per tant, no pot controlar l'edició del llibre. L'impressor retoca alguns aspectes del text. Al final de la seva vida, Martorell vivia en escassetat econòmica i va empenyorar el manuscrit per tal de sobreviure, cedint-lo a Martí Joan de Galba.  Desprès de la mort de Joanot, el seu germà Galceran reclama els drets d'autor, mes Martí no ho accepta perquè ha pagat per tenir-lo. El conserva durant 25 anys a la biblioteca i n'escriu el final: Martorell havia redactat una primera part i la Martí Joan de Galba n'escrigué la segona. Això se sap pels canvis estilístics del text: algunes parts són més retòriques i d'altres són més col·loquials. Hi ha estudis que revelen l'existència de dos persones amb la mateixa combinació que Joanot Martorell; dues persones amb el nom Joan Mart...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ÈPOQUES LITERÀRIES (Part 1)

ÈPOQUES LITERÀRIES (Part 1) La literatura sempre s'ha estudiat des de dues vessants una de les quals és nogensmenys important que l'altre. Una aproximació intrínseca de la literatura estudia únicament els textos literaris que han influenciat una obra determinada, com s'estructura, etc... En canvi, una aproximació extrínseca de la literatura estudia els aspectes externs de la obra: la biografia de l'autor, el context històric i social en què es va escriure, etc. Aquesta distinció és útil en termes històrics i teòrics. Lee Paterson ens explica que des de finals del segle XIX fins aproximadament la dècada dels 20 del segle XX, la perspectiva de la literatura dominant fou l'extrínseca, època del formalisme (Europa i Rússia) i del New Criticism . Des de 1920 fins arpoximadament la dècada dels 60 del segle XX fou la perspectiva intrínseca la dominant en els estudis literaris, mes a partir del 1960 es torna a recuperar la perspectiva extrínseca fins a l'edat contempor...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació