Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

ELS COMPLEMENTS

ELS COMPLEMENTS C.D. (Complement Directe):  1.- Només serveix per a coses i persones. Normalment no porta preposició . 2.- Li fem la pregunta " Què?". 3.- S'utilitzen les següents partícules: (La, el, els, les), (En), (Ho).   C.I. (Complement Indirecte):  1.- Només persones. Porta preposició 2.- Li preguntem "A qui?" 3.- Partícules que s'utilitzen: Li, els. C.Atrib. (Complement Atribut):  1.- Porta verbs copulatius: Ser, estar, semblar. 2.- Pronominalització: (Ho), ((L'és); El, la, els, les). C.Pred. (Complement Predicatiu) 1.- Porta *¹verbs predicatius. 2.-  Pronominalització: Hi, (RES). C.C. (Complement Circumstancial): 1.- Indiquen circumstància. 2.- Els C.C. més freqüents, són: Temps, lloc (Hi, en), instrument, complement, manera/mode. C.R.V. (Complement de Règim Verbal): 1.- Verb que exigeix preposició. 2.- Estructura més habitual: Verb + preposició. 3.- *²Pronominalització: a -> hi; de -> en *¹ Els que no són verbs c

EL COMPLEMENT DIRECTE I EL COMPLEMENT INDIRECTE

EL COMPLEMENT DIRECTE I EL  COMPLEMENT INDIRECTE El CD És el complement més directament relacionat amb el verb. Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol). El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veig la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat. Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis. Substitució pronominal: 1. CD determinat Se substitueix per * El, la, els, les ---> SN determinat amb article definit (el, la, els, les), demostratiu (aquest, aquell) o possessiu (meu, teu, nostre, vostre).  Exemple: Demano e

EL PRONOM I EL DETERMINANT

EL PRONOM I EL DETERMINANT EL DETERMINANT Acompanya  sempre el  substantiu  i en delimita el significat. Els dos  concorden  en gènere  (masculí i femení) i  nombre  (singular i plural):  Ex: Aquest es  branqu es   han caigut EL PRONOM - Funcions: -Fan referència a les  persones del verb :  jo  sóc alt - Substitueix un nom o SN : T’agrada  aquesta casa ; a mi,  aquella . - Substitueix una oració sencera : m’han dit  que tornés a venir , però no  ho  he fet. DETERMINANT i PRONOM Hi ha una sèrie de determinants i pronoms que presenten la mateixa forma.  La diferència  la trobem en  la funció; el determinant acompanya un nom i el pronom el substitueix.   Ex.  El  meu   germà i  el  teu   són amics.  “Meu” és un determinant que acompanya al nom “germà”. I “teu” és un pronom perquè substitueix al nom germà. No porta un nom al costat a qui determinar.

EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU

EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU EL SUBSTANTIU   Paraula que designa una persona, animal, objecte o idea. Ex: dona, tortuga, llibre, felicitat. -És  variable : posseeix  gènere  (masculí i femení) i  nombre  (singular i plural) Ex: gat/gata, amistat/amistats Classificació: NOM CONCRET : noms que designen una persona, un animal o una cosa reals. Ex: llapis, cadira NOM ABSTRACTE : noms que designen realitats que no podem veure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions. Ex: amor, felicitat NOM COMÚ :  noms que designen les persones, els animals o les coses d'una mateixa classe. Ex: home, muntanya NOM PROPI : noms que designen una persona, un animal o una cosa per distingir-los dels altres. Ex: Lluís, Montseny NOM INDIVIDUAL :  noms individuals que designen un sol element. Ex: abella, ovella, pares NOM COL·LECTIU:  noms que designe un conjunt d’elements, tot i que estigui en singular. Ex: eixam, ramat, família Altres exemples de noms col·lectius (què volen dir?)

ELS GÈNERES LITERARIS

ELS GÈNERES LITERARIS 1. LA NARRATIVA: És un gènere escrit en prosa, on un narrador o narradora explica en primera o en tercera persona uns fets que estan protagonitzats per uns personatges dins d'un ambient determinat. 2. LA DRAMÀTICA: És un gènere escrit en prosa o en vers, on els personatges representen de manera directa l'acció. Hi apareixen diàlegs entre els personatges i pot ser musicat. Se'l coneix popularment com a  teatre . 3. LA LÍRICA: És el gènere escrit en vers, on l'autor expressa uns sentiments, pensaments, desitjos mitjançant figures retòriques. Té un estret vincle amb la intimitat de l'autor . És conegut com a  poesia .

EL SINTAGMA NOMINAL

EL SINTAGMA NOMINAL Una oració està formada per un SINTAGMA NOMINAL (SN) i un SINTAGMA VERBAL (SV) :  La casa és molt bonica La casa groga és molt bonica La primera casa de groc és molt bonica La casa que és de color groc és molt bonica -El Sintagma nominal normalment està format per: Determinant+ Nucli (nom)+ Complement del nom (pot ser un Adjectiu/ Sintagma preposicional/ Oració adjectiva amb "que") REPASSEM: Què és "la"? Determinant Què és "casa"? NUCLI del Sintagma nominal (NOM) Què és "groga"? CN (Complement del nom): ADJECTIU Què és "primera"? Determinant numeral ordinal Què és de "groc"? CN (Complement del nom): SINTAGMA PREPOSICIONAL Què és que és "de color groc" ? CN (Complement del nom): Oració adjectiva amb "que". Què és " molt bonica" ? CV (Complement del verb). NUCLI del Sintagma verbal: VERB (és) Atenció: La i  primera tenen la mateixa ca