Passa al contingut principal

EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU

EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU


EL SUBSTANTIU 
Paraula que designa una persona, animal, objecte o idea.
Ex: dona, tortuga, llibre, felicitat.
-És variable: posseeix gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural)
Ex: gat/gata, amistat/amistats
Classificació:
NOM CONCRET: noms que designen una persona, un animal o una cosa reals. Ex: llapis, cadira
NOM ABSTRACTE: noms que designen realitats que no podem veure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions. Ex: amor, felicitat
NOM COMÚ: noms que designen les persones, els animals o les coses d'una mateixa classe. Ex: home, muntanya
NOM PROPI: noms que designen una persona, un animal o una cosa per distingir-los dels altres. Ex: Lluís, Montseny
NOM INDIVIDUAL: noms individuals que designen un sol element. Ex: abella, ovella, pares
NOM COL·LECTIU: noms que designe un conjunt d’elements, tot i que estigui en singular. Ex: eixam, ramat, família
Altres exemples de noms col·lectius (què volen dir?)
-equip 
-estol 
-gent 
-pineda 
-flota 
-esbart 
-roureda
-orquestra
-colla  
-vaixella
-alumnat
Exemple de classificació d'un nom:
Ràbia: nom abstracte, comú i individual
!!Nens: nom concret, comú i individual
L’ADJECTIU
Paraula que acompanya un substantiu i n’expressa una o diverses qualitats.
-Concorda en gènere i nombre amb el nom.
Ex: senyor ric/ senyora rica  tortuga lenta/ tortugues lentes
Classificació:
ADJECTIU ESPECIFICATIU: expressa una qualitat del substantiu que el particularitza: neu abundant
ADJECTIU EXPLICATIU: expressa una qualitat del substantiu que aquest ja posseeix: neu blanca
Amb el grau, l’adjectiu expressa una intensitat major o menor:
-grau positiu: una casa alta
-grau comparatiu:
*superioritat: una casa més alta que...
*igualtat: una casa tan alta com...
*inferioritat: una casa menys alta que...
-grau superlatiu:
*absolut: una casa molt alta/altíssima
*relatiu: la casa més alta de totes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS GÈNERES LITERARIS

ELS GÈNERES LITERARIS 1. LA NARRATIVA: És un gènere escrit en prosa, on un narrador o narradora explica en primera o en tercera persona uns fets que estan protagonitzats per uns personatges dins d'un ambient determinat. 2. LA DRAMÀTICA: És un gènere escrit en prosa o en vers, on els personatges representen de manera directa l'acció. Hi apareixen diàlegs entre els personatges i pot ser musicat. Se'l coneix popularment com a  teatre . 3. LA LÍRICA: És el gènere escrit en vers, on l'autor expressa uns sentiments, pensaments, desitjos mitjançant figures retòriques. Té un estret vincle amb la intimitat de l'autor . És conegut com a  poesia .

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME   El Romanticisme neix a finals del segle XVIII entre Alemanya i Gran Bretanya, donant lloc a la Renaixença a Catalunya, el 1833 (segle XIX). És una reacció de la il·lustració. El Romanticisme té a veure i acull la religió, la cultura, els sentiments (sentimentalisme), l'originalitat, la llibertat personal i la subjectivitat. L'objectivisme de la il·lustració queda enrere. El Romanticisme neix a Alemanya i s'extèn per països i nacions d'arreu d'Europa. Al segle XIX hi ha quadres que il·lustren conflictes bèl·lics medievals. A la Renaixença apareixeran diaris i revistes, editorials, es reinstauraran els Jocs Florals fent aparèixer nous autors com Bonaventura Carles Aribau ("La Pàtria"), Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. El nacional-isme català fou cultural. L'inspiració  no havia de tenir límits. Es defensava la personalitat de cada cultura. Aribau proposa una mirada nova i reivindicativa de Catal...

EL PRONOM I EL DETERMINANT

EL PRONOM I EL DETERMINANT EL DETERMINANT Acompanya  sempre el  substantiu  i en delimita el significat. Els dos  concorden  en gènere  (masculí i femení) i  nombre  (singular i plural):  Ex: Aquest es  branqu es   han caigut EL PRONOM - Funcions: -Fan referència a les  persones del verb :  jo  sóc alt - Substitueix un nom o SN : T’agrada  aquesta casa ; a mi,  aquella . - Substitueix una oració sencera : m’han dit  que tornés a venir , però no  ho  he fet. DETERMINANT i PRONOM Hi ha una sèrie de determinants i pronoms que presenten la mateixa forma.  La diferència  la trobem en  la funció; el determinant acompanya un nom i el pronom el substitueix.   Ex.  El  meu   germà i  el  teu   són amics.  “Meu” és un determinant que acompanya al nom “germà”. I “teu” és un pronom perquè substitueix al nom germà. No porta un nom a...