Passa al contingut principal

EL COMPLEMENT DIRECTE I EL COMPLEMENT INDIRECTE

EL COMPLEMENT DIRECTE I EL 

COMPLEMENT INDIRECTE

El CD
  • És el complement més directament relacionat amb el verb.

  • Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

  • El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veig la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

  • Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.
  • Substitució pronominal:
1. CD determinat Se substitueix per *El, la, els, les ---> SN determinat amb article definit (el, la, els, les), demostratiu (aquest, aquell) o possessiu (meu, teu, nostre, vostre). 
Exemple: Demano els seus mitjons.  Els demano.


2. CD indeterminat Se substitueix per * En ---> SN no determinat. Pot portar un article indefinit: un, una, uns, unes o res davant (no porta cap dels determinants anteriors). 
Exemple:  Demano llibres- En demano.

3. CD neutre Se substitueix per *Ho ---> Això, allò, oració subordinada 
Exemple: Vull això- Ho vull 
                 Vull que vinguis- Ho vull.

El CI
  • El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

  • Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

  • Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer)/ Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).
  • Substitució Pronominal: 
  1. LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això. 
  2. ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

  • Normalment l'ordre serà CI + CD

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li),

a) el pronom li es transforma en hi

b) l'ordre s'altera CI+CD ---> CD + CI. 
exemple: Dono l'oli al noi - L'hi dono
                Dono la caixa al noi - La hi dono.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS GÈNERES LITERARIS

ELS GÈNERES LITERARIS 1. LA NARRATIVA: És un gènere escrit en prosa, on un narrador o narradora explica en primera o en tercera persona uns fets que estan protagonitzats per uns personatges dins d'un ambient determinat. 2. LA DRAMÀTICA: És un gènere escrit en prosa o en vers, on els personatges representen de manera directa l'acció. Hi apareixen diàlegs entre els personatges i pot ser musicat. Se'l coneix popularment com a  teatre . 3. LA LÍRICA: És el gènere escrit en vers, on l'autor expressa uns sentiments, pensaments, desitjos mitjançant figures retòriques. Té un estret vincle amb la intimitat de l'autor . És conegut com a  poesia .

LITERATURA DEL SEGLE XV (Part 3)

 LITERATURA DEL SEGLE XV (TIRANT LO BLANCH) Tirant Lo Blanch es publica l'any 1490 a València. Entre la mort de Joanot Martorell i la publicació de l'obra hi ha 25 anys de diferència; per tant, no pot controlar l'edició del llibre. L'impressor retoca alguns aspectes del text. Al final de la seva vida, Martorell vivia en escassetat econòmica i va empenyorar el manuscrit per tal de sobreviure, cedint-lo a Martí Joan de Galba.  Desprès de la mort de Joanot, el seu germà Galceran reclama els drets d'autor, mes Martí no ho accepta perquè ha pagat per tenir-lo. El conserva durant 25 anys a la biblioteca i n'escriu el final: Martorell havia redactat una primera part i la Martí Joan de Galba n'escrigué la segona. Això se sap pels canvis estilístics del text: algunes parts són més retòriques i d'altres són més col·loquials. Hi ha estudis que revelen l'existència de dos persones amb la mateixa combinació que Joanot Martorell; dues persones amb el nom Joan Mart...

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME

LA RENAIXENÇA I EL MODERNISME   El Romanticisme neix a finals del segle XVIII entre Alemanya i Gran Bretanya, donant lloc a la Renaixença a Catalunya, el 1833 (segle XIX). És una reacció de la il·lustració. El Romanticisme té a veure i acull la religió, la cultura, els sentiments (sentimentalisme), l'originalitat, la llibertat personal i la subjectivitat. L'objectivisme de la il·lustració queda enrere. El Romanticisme neix a Alemanya i s'extèn per països i nacions d'arreu d'Europa. Al segle XIX hi ha quadres que il·lustren conflictes bèl·lics medievals. A la Renaixença apareixeran diaris i revistes, editorials, es reinstauraran els Jocs Florals fent aparèixer nous autors com Bonaventura Carles Aribau ("La Pàtria"), Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. El nacional-isme català fou cultural. L'inspiració  no havia de tenir límits. Es defensava la personalitat de cada cultura. Aribau proposa una mirada nova i reivindicativa de Catal...