DE L'EDAT MITJANA AL SEGLE XVIII

DE L'EDAT MITJANA AL SEGLE XVIII 

Els trobadors i les trobairitz:

Els trobadors van conrear un gènere anomenat poesia trobadoresca produïda a la cort. Fou un esdeveniment social i un espectacle de cara al públic, escrita en occità/provençal (llengua d'oc). 

El mot poeta era reservat pels que composaven poemes en llatí. La poesia trobadoresca és l'univers de la noblesa, connectant les diferents classes socials. Tenia un concepte amorós que s'ha conegut com a amor cortès en l'actualitat.

La relació entre el trobador i la dama és secret i només és de nit per evitar ser descoberts pel marit. A trenc d'alba se separaven. 

La poesia trobadoresca comença al segle XII a Occitània. Hi va haver 400 trobadors i 23 trobairitz. Un dels més important fou Guillem de Peitieu (1071-1126), a banda de Guillem de Berguedà.

Foren transcrits i agrupats en cançoners. Els temes principals són la guerra i l'amor. Els trobadors i les dames eren nobles.

Hi ha diferents gèneres trobadorescos però els principals són aquests:

1. Sirventès.
2. Alba.
3. Pastorel·la.
4. Plany.
5. Tençó.
6. Dansa i balada.

Ramon Llull: 

Les cròniques catalanes es van escriure entre els trobadors i Ramon Llull per explicar les vivències històriques de cada un dels monarques que va tenir la Corona Catalanoaragonesa (algunes, fins hi tot, escrites en primera persona).

Ramon Llull (1232-1316) fou el primer intel·lectual català provinent de la noblesa mallorquina que va escriure uns 265 llibres en total, escrits en català, llatí, àrab i alguns en occità. La majoria eren textos científics i religiosos. Creia que l'art era l'eina per evangelitzar als infidels.

Va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232. Va escriure poesia trobadoresca i tingué dona i dos fills que els deixà als 32 anys per a entrar en el monestir d'Erranda per a estudiar filosofia i teologia a banda de l'art. Se li va aparèixer, en aquesta estada, Déu i li va demanar que escrivís un llibre per a convertir els musulmans al cristianisme.

Malgrat els conflictes que va tenir en els diversos viatges que va fer des dels 42 fins als 84 anys (edat en que va morir), va tenir diversos contactes amb la Corona d'Aragó i el nord d'Àfrica. Les seves obres van ser traduïdes a nombroses llengües (castellà, francès...) influenciant als intel·lectuals de la seva època.

La seva intenció era evangelitzar-los a través de les paraules i no gràcies a les guerres (a les diverses croades de l'època). Llull creia que els cristians i la seva religió (la cristiana) eren els vertaders i que hi havia un únic Déu (el Déu cristià), el qual existia de veritat. En canvi els musulmans i els jueus eren per a ell uns simples infidels que se'ls havia d'educar cristianament.

La literatura era per a ell, igual que l'art: una eina per a evangelitzar els infidels àrabs i jueus i que els trobadors havien de predicar la paraula de Déu, l'única veritable i existent.

L'humanisme de Bernat Metge:

Bernat Metge neix al 1346 i mor al 1413 [segles XIV i XV d.C.]. La seva obra més important és Lo Somni i està escrita en diàleg.

Tot i que és una obra en català, segueix l'estructura de la frase llatina. Ell incorpora el concepte "prosa de l'art" que serà utilitzat per autors com Joanot Martorell o de l'anònim del Curial e Güelfa.

Lo Somni està escrita en forma de diàleg perquè era planificada com a conversa entre Bernat Metge amb l'esperit de Joan I i des personatges de la mitologia grega: Orfeu i Tirèsias.

Des de ben petit, Bernat Metge es relaciona amb la cort reial, ja sigui perquè son pare era l'apotecari del rei Pere el Cerimoniós o perquè el seu padrastre va traduir diversos volums de Dret (lleis agràries bàsicament).

A finals del segle XIV va entrar a la Cancelleria Reial ja que sabia les tres llengües bàsiques i oficials de la Corona d'Aragó: català, aragonès i llatí, era capaç d'escriure una prosa artística, sabia Dret i filosofia, dominava la oratòria... Lo Somni recull totes aquestes característiques.

Bernat Metge tenia privilegis perquè rebia obsequis per part del rei Joan I. Va ser processat sense motius solvents i es posa en dubte la seva persona.

El monarca tingué un accident quan estava de cacera i va morir en caure del cavall. Va anar a l'infern per culpa de no haver tingut una cerimònia religiosa. La major part de consellers el van culpar per haver robat els tresors i les joies de la Corona i van dir que potser es tractava d'una possible conspiració. En morir el rei, tots ells, inclús Metge els van fer empresonar injustament.

Ausiàs March:

És el primer poeta que va escriure en llengua catalana. És una poesia diferent i moderna pel tractament de la dama i de l'amor. És una poesia creada a la cort i que es difon a la cort. Parla d'amor deixant de banda el tractament que fa la poesia trobadoresca.

Ausiàs ens parla de temes universals com l'amor. És un poeta cortesà fill i nebot d'altres poetes. De jove es va allistar a l'exèrcit que lluità contra el rei Jaume el Magnànim a Itàlia (Còrsega i Cerdenya) perquè formava part de la petita noblesa.

Al 1437 es casa amb Isabel Martorell però morí al cap de poc i es tornà a casar amb Joana Escarna que morí al 1453.

Va néixer a Gandia (País Valencià) però marxà a la capital, València, per servir Alfons el Magnànim.

S'en té constància que va escriure uns 229 poemes en total.

Tirant Lo Blanc i Curial e Güelfa:

La figura del cavaller és tan important a l'edat mitjana que és plasmada a la novel·la cavalleresca del segle XV. Al Tirant Lo Blanc se'ns descriu com anaven vestits, les batalles de l'època i els episodis amorosos.

Tirant Lo Blanc va ser escrita per Joanot Martorell i Curial e Güelfa fou escrita anònimament tot i que al 2017 una tesis doctoral d'un valencià fa indicar que fou l'humanista Enyego d'Àvalos (camarlenc d'Alfons el Magnànim).

La descripció de les aventures dels protagonistes de les dues novel·les fa que tinguin versemblança.

Güelfa paga la carrera cavalleresca de Curial però aquest s'enamora d'una altre noia. Tirant Lo Blanc és nomenat cavaller a la festa de coronació del rei d'Anglaterra; Curial a la festa celebrada pel rei de França.

Són famosos i lluiten contra els turcs.

Quan Tirant s'enamora de Carmesina es van combinant escenes amoroses i bèl·liques (Plaerdemavida i la Viuda Reposada s'enamoren de Tirant). Si Tirant viatja pel Mediterrani fins a Constantinoble, Curial arran d'una discussió amb Güelfa i marxa com esclau a Tunis. Tirant, enfadat amb Carmesina, viatja al Nord d'Àfrica.

Del Renaixement a la il·lustració:

El renaixement comença a principis del segle XV a Florència, suposant la sortida de l'Edat Mitjana iniciant un viatge d'esplendor cap a l'antropo-centrisme.

Hi ha una voluntat que l'home sigui el centre de l'univers i recuperar els textos i la cultura grecoromana fins a mitjans del segle XVI.

Durant el segle XV hi havia tres llengües oficials a la Corona d'Aragó: el llatí i el castellà seran utilitzats per les elits cultes i el català serà llengua

d'ús popular (de la gent) i utilitzada per poetes i dramaturgs com Ausiàs March i Joan Roís de Corella (dos poetes de renom a la cort del rei Martí l'Humà). La corona passa a la dinastia dels Trastàmara, pertanyents a la noblesa castellana i el centre de poder es trasllada al centre (Toledo, Valladolid...). Al segle XVI només existeix la cort de Castella i molts aristòcrates deixaran el català de banda pel castellà. La producció de la literatura catalana disminueix progressivament però durant la Renaixença tornaran a utilitzar-la per a divulgar les seves obres.

Quan s'inventa l'impremta (Gutenberg) a Catalunya es divulguen exemplars de Ramon Llull i altres humanistes, imprimint moltes còpies per a la població i que coneguessin les grans obres que havien marcat i marcaran la cultura aristòcrata.

A Catalunya hi hau un gran èxit de llibreters i d'impressió, divulgant noves idees com E. de Rotterdam (1469-1536) i Martí Luther (1489-1546). Cap al 1530 aproximadament, l'edició de textos en català disminueix excepte els textos religiosos.

La corona de Castella s'enriqueix gràcies al descobriment d'Amèrica. Els aristòcrates llegiran en castellà, francès i italià.

La majoria de la literatura catalana serà bàsicament de poesia i teatre en vers. Molts escriptors es passen al castellà pel seu per lingüístic.

L'hendecasíl·lab de Juan Boscán i l'influencia italiana que rep, té import-tància a la poesia castellana i la seva literatura ja que ell, encara fos barceloní escriví sonets en castellà.

El conreu de la literatura catalana fou molt pobre però els autors de més pes encara que escriguin majoritàriament en castellà, són Joan Timoneda i Joan Lluís Vives.

Hi ha una recuperació i aprenentatge del llatí i del grec amb les seves literatures. Al segle XVI es recuperarà oficialment el grec.

Hi ha una presa de consciència de la dignitat de l'ésser humà per damunt dels altres éssers de l'univers: la capacitat de raonament i la voluntat fa que  sigui un ésser més important que els altres.

La cultura va fer que molts poguessin participar en política. Es democra-

titza la cultura a través de l'impremta ideada per Gutenberg. Les maneres de pensar, fer i dir, fa que hi hagi aquest pas del teocentrisme a l'antropo-centrisme, refusant la religió pels textos humanistes llatins i grecs. La importància de la divinitat humana i del coneixement fa que la societat humana evolucioni.

Al 1846 Giovanni Pico D'ella Miranda publica un llibre que parlava sobre la llibertat (la divinitat humana).

Un dels gèneres predilectes del Renaixement són els diàlegs que van units a les idees. Cristòfor Despuig fou important ja que va escriure un llibre titulat "Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa". Els personatges són Fabio, Lucio i Torpedo, els quals passegen per la ciutat de Tortosa parlant sobre coses diverses com la política, la societat... Connectant amb l'eras-

misme (Erasme de Rotterdam) o Joan Lluís Vives.

El Barroc:

Hi ha canvis graduals: el descobriment d'Amèrica, la Terra és rodona. Hi ha conflictes bèl·lics diversos, onades de pesta, generant una literatura tenebrosa i fosca. S'adonen que la vida és fugaç i que per tant s'ha de viure cada moment.

Trobem sàtires protagonitzades per personatges mitològics.En el marc literari català neix un contemporani com ho és Francesc Vicent Garcia (El Rector de Vallfogona) de la mateixa època que Luis de Góngora i Fran-

cisco de Quevedo. La dama de Francesc Vicent Garcia té el cabell negre i es pentina amb una pinta de marfil.

Un altre personatge important fou Francesc de Fontanella ja que participà durant la guerra dels Segadors.Es llicencià en Dret i fou el fill de Joan Pere Fontanella, el qual era el Conseller en Cap de Barcelona durant la guerra dels Segadors. Publicà una obra de teatre (Lo Desengany) perquè es representa en la petita noblesa.

Tirsis i Mireno són dos pastors que demanen ajut a Mauro per posar remei a les seves penes amoroses i aquest els proposa participar a la obra de teatre de les noses de Venus i Vulcà (dos Déus romans).

També era típic el teatre religiós. Hi ha un tractament grotesc de la gelosia de Mart envers la boda entre la parella.

Hi ha una elagoria al "Desengany".

La literatura catalana entra en decadència i la castellana viu moments d'esplendor.

Il·lustració: 

Majoritàriament són  intel·lectuals il·lustrats europeus per difondre el pensament o la raó. Les coses empíriques. Volen il·lustrar la humanitat amb les llums de la raó. Basen la ciència en la visió de la naturalesa i el mètode experimental. Els historiadors també van haver de demostrar amb proves existencials els fets històrics anteriors.

Els enciclopedistes francesos van extendre la raó ideant una enciclopèdia per a reunir tot el coneixement que hi havia en aquell moment. La idea fou de Voltaire, Diderot i D'Alembert. Creuen que el coneixement ajudava a evolucionar les societats.

Per la gent de la il·lustració, el comprovar la informació; el criticisme ajuda a evolucionar les societats.

Aquestes idees il·lustrades es difonen a través de les acadèmies il·lustrades, societats literàries, tertúlies científiques.

A Catalunya hi va haver l'Acadèmia dels Nocturns (1591-1595), l'Acadèmia dels Desconfiats (1700 BCN), l'Acadèmia de les Bones Lletres (1729) i la Junta de Comerç (1758).

Al segle XVIII apareixeran el Rococó, el Neoclassicisme i el sentimental-isme que donaran origen al Romanticisme i a la Renaixença.

Joan Ramis i Ramis (1746-1819) escriurà poesia en català, castellà i llatí fundant la Societat Maonesa de Cultura (1778-1783) i escriurà una comèdia romana en cinc actes titulada Lucrècia o Roma Lliure (1769) que defensa els ideals il·lustrats i que lluita contra la tirania.