LITERATURA DEL SEGLE XV (Part 3)

 LITERATURA DEL SEGLE XV

(TIRANT LO BLANCH)

Tirant Lo Blanch es publica l'any 1490 a València. Entre la mort de Joanot Martorell i la publicació de l'obra hi ha 25 anys de diferència; per tant, no pot controlar l'edició del llibre. L'impressor retoca alguns aspectes del text. Al final de la seva vida, Martorell vivia en escassetat econòmica i va empenyorar el manuscrit per tal de sobreviure, cedint-lo a Martí Joan de Galba. 

Desprès de la mort de Joanot, el seu germà Galceran reclama els drets d'autor, mes Martí no ho accepta perquè ha pagat per tenir-lo. El conserva durant 25 anys a la biblioteca i n'escriu el final: Martorell havia redactat una primera part i la Martí Joan de Galba n'escrigué la segona. Això se sap pels canvis estilístics del text: algunes parts són més retòriques i d'altres són més col·loquials.

Hi ha estudis que revelen l'existència de dos persones amb la mateixa combinació que Joanot Martorell; dues persones amb el nom Joan Martorell. L'un és el seu cosí, cavaller de València originari Dènia , que tingué contactes amb Fernando de Rojas, un dels hereus de les seves terres, casat amb Juana Manrique, tal com afirma Agustín Rubio, a causa d'un dels personatges de l'obra, la princesa Ricomana, que podria tractar-se d'un joc sil·làbic, molt freqüent en aquella època, partint com a referència el cognom de l'esposa de Rojas. Mes molts historiadors medievalistes en refusen la teoria, perquè és molt poc probable que s'escrigués a Dènia tenint en compte que hi ha certa influència dels textos de Corella; l'altre és el ciutadà de València Joan Martorell, però tenia un ofici, no gaire adient per a un cavaller i per tant se'l descarta. A més a més, era partidari del príncep Carles de Viana i fou escrivà a la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols.

Té clarament les mateixes influències que les de Curial e Güelfa, però a més a més també utilitza textos de Joan Roís de Corella (esmentats anteriorment), vivències personals, anhels de quan havia estat cavaller i vivències d'amics que havien lluitat contra els turcs a Constantinoble. L'obra, a més a més, toca tots els àmbits de la literatura cavalleresca; és moralment profitós perquè explica com s'han de comportar els cavallers en qüestions essencials com l'amor, la guerra, etc. Podria definir-se perfectament com un tractat cavalleresc.

Tirant, en tot moment, se'ns presenta com un heroi encara que no mori com a tal, en una batalla, si no d'una pulmonia, just abans d'aconseguir casar-se amb l'emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient i esdevenir-ne emperador.